En un mateix any es decideix qui governa Catalunya i qui governa Espanya, i en els dos casos la decisió és complicada.
 |
| L'any de governar |
A l’estat espanyol
A les darreres eleccions generals, que es van celebrar el dia 20 de desembre del 2015, es van presentar un total de 56 llistes, de les quals van obtenir representació a les corts 13.
(Font)
A continuació fem un breu resum de les 6 llistes més votades:
- PP: Conservadors, nacionalistes espanyols i contraris a la independència de Catalunya.
- PSOE: Progressistes, nacionalistes espanyols i contraris a la independència de Catalunya.
- Podemos: Progressistes, no nacionalistes, equidistants pel que fa a la independència de Catalunya.
- Ciudadanos: Neoliberals, nacionalistes espanyols (tot i que es presenten com a “anti nacionalistes”) i contraris a la independència de Catalunya.
- ERC: Progressistes, nacionalistes catalans i treballen per la independència de Catalunya.
- DiLL (Convergència i altres): Conservadors, nacionalistes catalans i treballen per la independència de Catalunya.
Al congrés hi ha 350 diputats, és a dir, 350 cadires que es reparteixen entre les llistes que van obtenir representació parlamentària a les eleccions. Ha quedat repartit de la següent forma:
- PP: 123
- PSOE: 90
- Podemos: 69
- Ciudadanos: 40
- ERC: 9
- DiLL: 8
- Euzko Alderdi Jeltzalea-PNV: 6
- Unidad Popular: 2
- Bildu: 2
- Coalición Canaria: 1
Per a formar govern en una primera votació d’investidura, cal que al congrés es voti per majoria absoluta al candidat que vol ser investit.
 |
| Resultats Eleccions Generals 2015 |
Però què és la majoria absoluta?
En una votació, la majoria simple és aquella en què l’opció guanyadora és la que obté més vots en relació a qualsevol de les altres opcions.
En el cas de les eleccions generals, qui va obtenir la majoria simple, és a dir, qui va guanyar les eleccions amb major número de representants al congrés, va ser el PP, amb 123 diputats.
El funcionament del congrés marca que per a investir president un candidat, cal que el resultat de la votació sigui per majoria absoluta.
Es diu que la majoria absoluta és aquell tant per cent que supera la meitat dels vots. Per tant, Mariano Rajoy necessitaria més de la meitat dels vots del congrés per a ser investit. Si la meitat de 350 és 175, per a obtenir la majoria absoluta caldria un mínim de 176 vots favorables.
Com que el PP només n’ha tret 123, no té majoria absoluta, per tant cal que pacti amb altres formacions per a què li donin suport.
I a partir d’aquí?
Es disposa de 3 mesos des de la celebració de les eleccions per a investir un nou president. Si passat aquest temps no hi ha consens, poden passar dues coses:
- Es convoquen noves eleccions automàticament
- El rei dels espanyols pot investir el candidat que vulgui, encara que no tingui majoria absoluta.
A data d’avui les llistes segueixen negociant per a arribar a un acord, però tot apunta que serà molt difícil que cap candidat sigui investit per majoria absoluta a la primera votació, amb la qual cosa, si al final hi ha algun acord, la investidura seria per majoria simple a la segona votació.
|
|
||||
|
|
||||
|
|
||||
|
|
||||
|
|
||||
|
|
Pel que fa a Catalunya
El dia 27 de setembre del 2015 es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya.
Van ser unes eleccions anticipades de caràcter plebiscitari. És adir: si les eleccions autonòmiques se celebren cada 4 anys, en aquesta ocasió es van avançar 2 anys.
Per què?
En vista que els darrers anys hi ha hagut mobilitzacions massives a Catalunya reclamant la independència, el govern català va decidir fer una consulta per a saber exactament quin percentatge de la població hi estava a favor.
Tot i que la societat civil ja havia organitzat consultes similars, en aquest cas, el govern de la Generalitat va voler fer-ne una de caràcter oficial, que es va convocar el 9 de novembre del 2014. Des de l’estat espanyol, contrari a tot el que sigui posar en perill la unitat del seu territori, van fer tot el possible per a prohibir-la. Finalment, el govern català es va fer enrere i va passar la responsabilitat a la societat civil. La consulta seria de caràcter no oficial, com ho van ser les anteriors, però servirien com a primer sondeig. El resultat va ser:
- A favor de que Catalunya esdevingui un estat independent: 80,76%
- A favor de que Catalunya esdevingui un estat dins d’Espanya: 10,07%
- En contra de que Catalunya esdevingui un estat, ni dins ni fora d’Espanya: 4,54%
- Altres opcions: 4,63%
La participació va ser de 2.305.290 persones.
(Font)
Com que no tenia caràcter oficial, el govern de la Generalitat, de CiU, va voler fer-ne una que no es pogués il·legalitzar, com havia passat amb la del 9N. Per tant, van plantejar unes eleccions al Parlament de Catalunya on es votaria llistes favorables a la independència, llistes contràries, i llistes que no es definien.
 |
| Resultats Consulta 9N 2014 |
- Llistes favorables a la independència de Catalunya
- Junts pel Sí (format per gent de CDC, ERC, societat civil: ANC, Òmnium Cultural, i persones no afiliades a cap partit ni associació, com ara Lluís Llach o Josep Guardiola)
- CUP: extrema esquerra independentista
- Llistes contràries a la independència de Catalunya
- PP
- PSC
- Ciudadanos
- Llistes que no es defineixen sobre la independència de Catalunya
- Catalunya Sí que es Pot (Podemos)
- UDC
La participació va ser de 3.187.280 persones (quasi un milió de persones més que a la consulta del 9N)
Resultats
- A favor de la independència: (39, 54% de JxS + 8,2% de la CUP) = 47,74%
- En contra de la independència: (17,93% de C’s + 12,74% del PSC + 8,5% del PP) = 39,17%
- No es posicionen: (8,94% de CSQP + 2,51% d’UDC) = 11,45%
Al Parlament hi ha 135 diputats. La majoria absoluta és 68. La representació parlamentària va quedar repartida de la següent forma:
- JxS: 62
- Ciudadanos: 25
- PSC: 16
- Podemos: 11
- PP: 11
- CUP: 10
(Font)
JxS no van obtenir majoria absoluta per a governar i tirar el procés endavant. Necessitava el suport de la CUP per a desencallar-ho.
La CUP s’havia compromés abans de les eleccions a no investir Artur Mas. JxS no volien posar un altre candidat. Després de 3 mesos de negociacions (poc abans que finalitzés el plaç per a investir president i evitar noves eleccions), JxS van prendre una decisió al darrer moment: Artur Mas es retirava com a presidenciable.
El nou president de Catalunya ara és Carles Puigdemont.
 |
| Carles Puigdemont |
Conclusions
Sembla que ara mateix, a Espanya, està havent-hi una situació similar a la que vam tenir a Catalunya: s'està esgotant el plaç per a investir nou president, i creiem que també es decidirà al darrer moment. No pot ser que un país estigui sense governar durant tant de temps.
Tot aquest procés, malgrat que ens serveix per a posar-nos al dia en qüestions polítiques, ens ha resultat (i ens està resultant) molt pesat. Esperem que s'investeixi un president a Espanya quan abans millor, i, després d'analitzar-ho tot, creiem molt provable que serà Pedro Sánchez, ja sigui perquè així es resolgui al Congrés, o bé perquè així ho decideixi el rei.
Agustí, Ángel, Antonio, Eli, Genís, Javi, Jaume, Josito, Ma. José, Marta, Pere, Ramon Ch., Ramon N., Víctor.
Tot aquest procés, malgrat que ens serveix per a posar-nos al dia en qüestions polítiques, ens ha resultat (i ens està resultant) molt pesat. Esperem que s'investeixi un president a Espanya quan abans millor, i, després d'analitzar-ho tot, creiem molt provable que serà Pedro Sánchez, ja sigui perquè així es resolgui al Congrés, o bé perquè així ho decideixi el rei.
Agustí, Ángel, Antonio, Eli, Genís, Javi, Jaume, Josito, Ma. José, Marta, Pere, Ramon Ch., Ramon N., Víctor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada